A LA RECERCA DEL TEMPS
És possible contemplar l'espai-temps
fora de les nostres dimensions?
Formant part de les tres dimensions, pot
semblar impossible, però no per això deixa de ser factible aquest plantejament.
Des d'una dimensió exterior,
podríem observar els límits de l'espai físic, en forma d'una unitat que el
temps expandeix en una direcció. Des d'aquest punt contemplaríem el passat i el
futur a l'igual que imatges consecutives o fotogrames d'una pel•lícula
disposats un darrere l'altre.
En aquest nou espai, universos
paral•lels poden creuar-se entre ells. I nosaltres ens convertim en
espectadors.
El col•lectiu d'artistes plàstics
i visuals GROP proposa situar l'espectador en aquesta cinquena dimensió, i
tanmateix visualitzar des del nostre present, aquelles vessants on el temps és
el protagonista de la nostra vida, la nostra història i la nostra relació
social i econòmica.
GROP s’arrisca a explorar la
dimensió TEMPS en diversos aspectes.
1. Arqueologia del temps. Ruïnes:
Agafant el fil dels romàntics, interpretem les ruïnes arqueològiques amb una
visió contemporània. Ruïnes d’ahir que ja ho són d’avui.
2. Temps destruït. Absències
In-Civil-WAR: La desmemòria històrica és una matèria pendent. Des de l’àmbit
literari i cinematogràfic hi ha aportacions imprescindibles. Hi ha un camí per
recórrer.
3. Temps mesurat. Cronografia:
L’autòpsia dels objectes retrobats ens mostren la petjada del temps. Tot
objecte esdevé VANITAS ressuscitat a la manera dadaista per batejar-los amb
nous significats poètics.
4. Separació i unió en el temps.
Generacions en contacte: L’art reuneix com anella d’enllaç els nostres
avantpassats que ens donen relleu i llegat. Mai partim del zero-“0”.
5. Visió de l’espai en el temps.
L’instant fugaç. La vida ens regala molts moments de mirades fugisseres,
L’instant veloçment captat fa assaborir el ritme vertiginós de les múltiples
imatges que s’esvaeixen.
6. Retenció del temps. Seqüència
diacrònica. Des que la càmera fotogràfica i l’objectiu indiscret s’han
convertit en apèndix del nostre cos, la mirada és multiplica perquè volem
abastar-ho tot i en tot temps en un
travelling que ens fa voyeurs d’un recó de Tarragona.
7. Temps mutant. Transformacions:
Hi ha una metamorfosi permanent en el procés creatiu, fins i tot la
interpretació oberta de l’espectador.
8. El temps retrobat. L’engendra
creativa: Noves creacions sorgeixen d’antigues sensacions sinestèsiques que
guardem en la memòria.
9. Instal·lació aèria. Observació
de l’espai-temps.
10.Instal·lació amb peanyes.